miércoles, 14 de marzo de 2007

De Girona al Puig de Sant Miquel




Les comarques de Girona, en paraules del nostre bici-company Hèctor, són un caos orogràfic i això esdevé un gran atractiu per als ciclistes de muntanya. Qualsevol lloc de la demarcació té molt a prop un cim, una carena o un penyal on practicar el nostre esport. La ciutat de Girona no n’és una excepció i resulta un bon punt de partida per enfilar-se “in excelsis”, com per exemple cap el massís de les Gavarres. Una fita singular dins d’aquest espai natural és el puig de Sant Miquel que es troba només a 394 metres d’alçada sobre el nivell del mar, però que constitueix un dels millors miradors de les comarques gironines. De fet, allà s’hi va construir una torre de telegrafia òptica, just al costat de l’ermita dedicada a l’arcàngel.


Per accedir-hi, deixem la ciutat immortal per una part molt venerable: el monestir de Sant Pere de Galligants, la muralla i el monestir de Sant Daniel fins a endinsar-nos a la vall del mateix nom. Aquesta fondalada,
anomenada antigament vall Ombrosa, vall Tenebrosa o vall Profunda, compta amb diverses fonts molt populars i està recoberta per un divers paisatge forestal que ha permès habilitar-hi la ruta dels ecosistemes.


Ens adrecem fins a la font dels Lleons i continuem endavant fins trobar una bifurcació. Seguirem cap a la dreta, creuem la riera i ens enfilarem fent gira-gonses pels estreps gavarrencs. Sense desviar-nos de la ruta principal, arribem a l’encreuament de la carretera dels Àngels, des d’on haurem de seguir les indicacions que menen al castell de Sant Miquel. Les darreres pujades són una mica dures però el premi a la grimpada és l’àmplia perspectiva que des d’allà es contempla. El comptaquilòmetres marcarà 12,5 km des del punt de sortida.

domingo, 4 de marzo de 2007

Una ruta de l’exili: el coll de Banyuls



El sector Figueres-Espolla-coll de Banyuls ens convida a descobrir el canvi de paisatge que va des de la plana fèrtil, curulla de conreus, fins els aspres de l’Albera, terrenys rosts, plens d’estepes i molt castigats per la secada i els incendis. La fi de l’itinerari és un lloc històric, amb el testimoni del pas d’evadits de França que tornaven per ajudar la Resistència.

Per anar i tornar caldrà comptar uns 60 km i unes tres hores. En sortir de Figueres i dirigir-nos a Cabanes, tindrem un territori de conreus, arrecerats darrera les tanques de xiprers que els protegeixen de la tramuntana. Cabanes –la mesopotàmia empordanesa en paraules de Joan Guillamet- és regada pels rius Muga i Llobregat, cursos fluvials que travessarem.

Continuem vers Masarac, poble a redós de la serra d’Altrera que tot i tenir una alçada discreta sobre el nivell del mar -169 m- és un bonic mirador. En el seu cim hi conviuen un búnquer, un vèrtex geodèsic i una caseta per al guaita que vigila els incendis.

Seguim en sentit Sant Climent Sescebes, entorn on es començaran a presentar els olivets i els suros. En deixar el poble per dirigir-nos a Espolla, tindrem a mà esquerra, cap al nord, algunes de les basses de l’Albera, planers inundables molt rics en flora i amfibis. Sota la serralada de l’Albera, aquesta presència d’aigua sembla un miratge.

Espolla, al km 16 del nostre periple, disposa de les oficines del Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, on podran oferir-nos informació d’aquest espai protegit, amb espècies tan emblemàtiques com el faig, a la part culminal, i la tortuga mediterrània, a terra baixa. Vegeu http://mediambient.gencat.net/cat/

el_medi/parcs_de_catalunya/albera/

A la part de llevant del poble, hi veurem els indicadors de la carretera que mena fins al coll de Banyuls. Seran 10,5 km perfectament asfaltats on podrem trobar fins i tot ciclistes amb bici de carretera. Dues coses no ens permetran badar en aquest vial: algunes pujades que arriben al 10 % de pendent i els passos canadencs que travessen el paviment.

Una fita és mas Pils, a 25 km de la sortida. Des d’aquest punt, s’escala el tram final fins a coll de Banyuls. Està perfectament senyalitzat. Un cop a dalt el comptaquilòmetres marca 27,5. Aquest punt constitueix tota una lliçó de socials. Un monument (vegeu foto) ens fa evocar la Segona Guerra Mundial, especialment el fet de que fou per aquí on passaven cap a França reforços per ajudar la Resistència. Un xic a l’oest, el corriol ens porta a un refugi del Centre Excursionista Empordanès; l’antic gratge dels gendarmes que vigilaven el cantó francés, (segons Xavier Febrés). A la dreta, una de les fites frontereres que assenyalen la línia que separa els dos Estats. Al davant, s’obre una perspectiva que davalla fins al mar, entremig de vinyes bastides damunt de minúscules feixes.

En la baixada fins a mas Pils, s’assoleixen pics de fins a 62 km per hora. Podríem tornar a Figueres pel mateix trajecte però optarem per una variant més dura però tanmateix molt interessant. Davant del mas haurem vist un pal de senyalització que indica la pista de Sant Quirze de Colera, un dels monestirs romànics més emblemàtics de l’Empordà. Abans d’arribar-hi, haurem de batallar amb la pujada del coll de Plaja. Entre el desnivell i l’estat de la pista, segurament trencarem la suor. Ànims!.

Ell coll de Plaja és domini de vaques, rasos i, sobretot, solitud. Té bones vistes de la badia de Roses, el puig d’Esquers i les “orelles de la Mula”. La baixada fins a Sant Quirze resultarà una recompensa a l’esforç de la pujada. Atenció als frens ja que el ferm és irregular.

El descens mena a la bifurcació de les carreteres de Rabós –cap a la dreta- i Vilamaniscle –a l’esquerra-. Ambdues opcions són recomanables i fisns i tot podem seguir cap a Rabós i llavors a l’esquerra fins al trencant de Delfià (vegeu ruta basses de Delfià-Peralada).