martes, 3 de abril de 2007

De Cantallops al castell de Requesens








Des del poble de Cantallops fins al castell de Requesens hi ha una pista excel·lent, per a gaudir-ne, sempre i quan hom vigili de no ser fagocitat per un quad. En tot cas, resulta una ruta excel·lent a principis de primavera, quan s’ha acabat la cacera del senglar i encara la calor no s’ha entaulat en aquests rosts de l’Albera meridional.

Sortim del Cantallops i enfilem la pista senyalitzada cap a Requesens. Aquest primer tram té un important desnivell que ens farà anar a la velocitat adequada per admirar la magnífica vista que s’obre a la nostra dreta. Un cop al coll de Medàs, 3,5 km i a 392 m d’alçada, s’entra a l’espai natural de l’Albera. El vial, en perfecte estat per a ciclistes, continua fins al planell de la serradora ( km 6), on trobarem la bifurcació cap al castell –a la dreta- i vers el veïnat de Requesens –a l’esquerra-. Aquest planer vora el riu està flanquejat per arbres de bona mida, com algun cedre de l’Atlas. No seria estrany que haguéssim de convèncer alguna vaca per tal que ens deixi passar.

Abans de visitar la fortalesa, pot ser interessant fer un cop d’ull al poblet de Requesens (8,5 km) amb un bon mirador vers el castell. Sorprèn el bonic port d’alguns arbres longeus de l’indret com castanyers, suros i alzines. De tornada, podem baixar i visitar l’embassament –trencat senyalitzat pel Paratge natural d’interès nacional de l’Albera- i veurem que, al bell mig de l’aigua, s’hi acampa un xiprer dels pantans. El descens continua fins trobar de nou el trencant del castell –indicat- que podem seguir i ascendir el quilòmetre i alguns metres més de propina fins a arribar-hi.

El castell de Requesens fou restaurat al segle XIX al gust neo-medieval (romanticoeclèctic) i és visitable. La baixada segueix fins a Cantallops i després del coll de Medàs esdevé força “canyera”. En els dos darrers km’s convé estar a l’aguait perquè la màquina s’accelera, les corbes són tancades i ens podem trobar cotxes o quads que pugen i no fos que ens convertíssim en una figuereta de capó d’un tot terreny.