Ascens al Santuari de la Mare de Déu del Mont

La pujada a la mare de Déu del Mont té un bon paviment asfaltat i, atès que està a redós del vent de la tramuntana, pot ser una bona opció per entrenar-se els dies que el vendaval impedeix pedalar per altres indrets. Un punt adient per començar a pedalar és la cruïlla de la pista de Lliurona i Bassegoda amb la carretera que va des del trencant de la d’Olot a Figueres i puja al santuari.

En aquest punt es pot aparcar bé el cotxe i ens trobem gairebé a les portes de l’espai natural de l’Alta Garrotxa. Som a uns 400 metres d’alçada sobre el nivell del mar i caldrà, amb una mica d’esforç, recórrer onze quilòmetres i mig fins enfilar-nos a la cota 1.124. El ferm és bo però el vial estret, per tant caldrà estar a l’aguait en les corbes tancades ja que ens podem creuar amb cotxes en llocs amb poca visibilitat. A Roca Pastora hi ha un punt d’aigua, -km. 7,7- certament un oasi en aquests penyals calcaris tan eixuts.

A la velocitat en què pujarem, tindrem temps per fixar-nos en la vegetació que comença amb un alzinar i s’alterna amb pinedes de pi roig en alguns indrets més alts. En mirar les roques, no ens passaran desapercebuts els nummulits, fòssils propis de l’eocè que farceixen el substrat calcinal del massís.

La part culminal esdevé un magnífic mirador, sobretot si pugem amb tramuntana o just després de que aquesta hagi escombrat el territori. Davant els ulls, albirarem el golf de Roses, el massís del Montgrí, les muntanyes de Begur, les Gavarres, l’estany de Banyoles, les “antenes” de Rocacorba, el cingle del Far, el cim del Puigsacalm, les capçaleres del Ter i del Freser – o sigui les “olles de Núria i Ull de Ter- , les muntanyes del Canigó, el pic de Bassegoda, la carena de les Salines, i els perfils de l’Albera i la Serra de Rodes. Tota una lliçó de geografia. Vegeu, per anar fent boca: http://www.marededeudelmont.com/.

Ultra la vàlua paisatgística, el Mont té un interès cultural de primera categoria. És coneguda l’estada que hi fe mossèn Cinto Verdaguer i la visita dels científics Delambre i Méchain, al 1792, en els treballs per establir el metre com a unitat de mesura. Una placa ho recorda. Per cert, també varen ser “víctimes” de la ventada.....

Puig d'Esquers (Colera, Alt Empordà, Girona)

El Puig d’Esquers (Colera, Girona, Catalunya)

Una ruta per a ciclistes una mica experimentats és la que surt de la platja de Garbet al municipi de Colera i puja fins al puig d’Esquers. Aquest cim està a 606 metres sobre el nivell del mar i el desnivell s’ha de superar pujant una pista de terra d’uns 8 quilòmetres de longitud.

Des de la sortida de la cala es segueix per la carretera en direcció nord, cap el poble de Colera. Un cop al coll es deixa l’asfalt i es trenca a l’esquerra. En aquest punt tindrem una bona perspectiva de la replantació de la vinya en aquest litoral: podreu evocar el poema “Vinyes verdes vora el mar....” escrit per Josep Mª de Sagarra i musicat posteriorment per Lluís Llach.

La pujada no és uniforme, trobant-nos trams més costeruts i altres suaus, però en tot cas, cal una bona preparació física. S’haurà de seguir sempre per la pista principal sense desviar-nos ni cap a l’esquerra (sentit mas Patiràs –un nom certament ben trobat-) ni tampoc a la dreta (vers el poble de Molinàs i l’ermita de Sant Miquel de Colera). Assolida la carena, el camp visual s’estendrà per la plana empordanesa. Flaquejant el vessant de llevant ens arribarem al vèrtex geodèsic, coronat per una caseta de guaita per a la prevenció d’incendis forestals. La talaia és un magnífic mirador del cap de Creus –al sud- i de la serralada de l’Albera –en sentit nord-. Està situada damunt d’un filó de quars blanc amb gran interès geològic. D’aquest mateix material està bastit el dolmen del puig d’Esquers, a pocs metres del cimal on estem.

Es recomana fer aquest itinerari a l’istiu ja que tot i que l’ascensió esdevé més heroica, tindrem com a premi una deliciosa banyada a la platja.

Puig, Alt Roses (Alt Empordà)

El puig Alt de Roses (Alt Empordà, Girona; Catalunya)

La vila de Roses és molt coneguda i concorreguda per les seves platges i com a destinació turística. El fet de trobar-se dins de dos parcs naturals –el dels Aiguamolls de l’Empordà i el de cap de Creus- permet recórrer un bon nombre de rutes en bicicleta.

Amb una pedalada fins al puig Alt (490 metres de desnivell i 10 km de pujada), admirarem una magnífica perspectiva de la badia de Roses i de la plana de l’Alt Empordà, un antic abocador actualment restaurat i un parell de monuments megalítics.

Sortim de la platja del Salatar, on hi ha el monument de benvinguda als turistes que visiten Roses. Anem pel passeig marítim, vora mar, per tal de començar a moure les cames abans d’enfilar la rampa. Just abans d’arribar al port esportiu, veurem un trencant a mà esquerra que indica “platja de Montjoi”. L’enfilarem tot seguint la riera fins trobar una avinguda perpendicular al nostre sentit de marxa. La seguirem cap a l’esquerra fins on comença la carretera clap a Montjoi i Jóncols.

S’inicia aquí una costa molt dreta que tot i estar asfaltada ens traurà la son. Després de les darreres cases, apareix el trencant del dolmen de la Creu d’en Cobertella, que no seguirem. A l’alçada del pla del mas Marès observarem que en aquest planell s’està recuperant el conreu de la vinya. A la nostra esquerra, prop dels ceps, emergeix el menhir del mas Marès. Uns metres més endavant, trobarem un indicador del parc natural de Cap de Creus que informa de la direcció cap el puig Alt (estem al km. 5). Deixem l’asfalt.

Després de 2 quilòmetres d’ascensió, arribem a un vessant de la serralada que baixa del puig Alt que correspon a l’antic abocador del pla de les Gates, actualment restaurat (km. 7). La panoràmica des d’aquest punt és impactant, especialment si el vent de la tramuntana ha “netejat” l’atmosfera. Es continua per la pista que té un fort pendent. Un quilòmetre més i apareix a la nostra dreta una petita esplanada amb la cista coneguda com la tomba del General (km.8). Estem al damunt de la cala Montjoi. Excel·lent perspectiva del costaner, presidit pel cap Norfeu.

Es continua pista amunt, sense agafar cap desviació i, si es hivern, podem trobar-nos bestiar vacum. Al cap d’un parell de quilòmetres més, gaudirem de la talaia del puig Alt (490 m sobre el nivell del mar). En aquesta planícia havien funcionat els areogeneradors del parc eòlic de Roses. (km. 10)

La baixada es pot fer pels estreps septentrionals d’aquest turó –sota el puig Pení, on hi ha un equipament militar- fins connectar amb el vial que baixa des d’aquesta base fins enllaçar amb la carretera de Cadaqués a Roses. En aquest darrer encreuament, un rètol indica Roses, 9 km. Bona baixada!. La ruta és recomanable a l’hivern, quan hi ha menys trànsit de cotxes.

Les basses de Delfià (Rabós, Alt Empordà; Girona. Catalunya)

Es tracta d’una petita zona humida que es troba als contraforts de la serra de l’Albera, envoltada per una brolla d’estepes i sureda. El conjunt està presidit per l’església romànica de Sant Romà i té un notable interès paisatgístic. L’al·licient principal és la sorpresa de descobrir un indret aigualós en aquest sector meridional dels Pirineus, amb una làmina d’aigua que reflecteix l’ermita, el mas i el cel, sovint esmerilat pel vent de la tramuntana.

Tanmateix, anar a les basses de Delfià des del poble de Peralada és una agradable sortida que es pot fer en bicicleta, apta per a totes les edats, ja que només cal recórrer uns 6 quilòmetres -d’anada- per un terreny planer i, tot i no estar asfaltat, el ferm és bo, excepte el tram final que esdevé força pedregós. El pas no és exclusiu per a bicicletes, per tant, estigueu a l'aguait.

La partida es pot fer on comença la carretera de Mollet de Peralada i just a la dreta hi ha una pista de terra que també mena a Mollet. Aquest primer tram coincideix amb una via ciclista del Consell Comarcal. S’ha de seguir sempre per aquesta pista, sense agafar cap trencant ni a la dreta ni a l’esquerra. La ruta està descrita en detall per Joan Cos i Miquel Roig a “Rutes per l’Alt Empordà en bicicleta”.